CATALUNYA VISTA DES DEL CANTÓ DEL TESSINO A SUÏSSA

A vegades ens trobem en llocs que mai hauríem imaginat que es convertirien en casa nostra. Fou així com el tranquil Cantó del Tessino a Suïssa es va convertir en el meu refugi inesperat. Tot i que el meu cor sempre serà a Catalunya, les circumstàncies em van portar a establir-me aquí, a centenars de quilòmetres de distància de la meva terra natal.

Des de fa cinc anys visc de manera permanent en aquest indret, un lloc semblant i alhora molt llunyà de Catalunya, que em fa reflexionar sobre les meravelles de la meva terra natal i el seu potencial turístic.

Cada dia, mentre miro per la finestra i contemplo els paisatges serens d’aquest racó suís, la meva ment viatja de tornada als records de l’Empordà, de la Costa Brava: l’aire marí, els camps daurats, els petits pobles amb encant, esdevenen instantànies de nostàlgia que omplen el meu cor d’amor per Catalunya.

Quan aquí algú em pregunta sobre el meu lloc d’origen, no puc evitar que un somriure es dibuixi a la cara quan dic Valladolid, però la meva vida a Catalunya. “Barcelona?”, pregunten amb entusiasme, i encara que la capital catalana és un destí meravellós, els dic que el meu veritable tresor és l’Empordà, on la vida flueix amb la calidesa del sol mediterrani i l’amabilitat de la seva gent, i que m’agradaria que ells, els suïssos, també que ho poguessin gaudir.

És una pena que hi hagi tants vols des de Milà (Malpensa) a Barcelona i cap a Girona. Fins i tot des de Zurich o Bassel; abans hi havia vols directes a Girona, però ara no és així. Aquest fet limita l’accés directe a les joies ocultes de Catalunya, com l’Empordà, la Costa Brava, que mereixen ser més accessibles per als turistes que busquen experiències úniques.

Els meus dies aquí a Suïssa estan plens de gratitud, però també d’enyorança per les tertúlies als Liris de Tamariu, els capvespres daurats arran de mar i les delícies culinàries que només es troben als racons més autèntics de Catalunya. La vida pot ser un viatge impredictible, però l’amor per la meva terra natal continua essent el far que guia la meva ànima.

El meu cor resideix doncs, a dos llocs alhora, somio amb un futur on els camins entre Suïssa i Catalunya s’entrellacen de manera més profunda. Imagino festivals gastronòmics on els sabors del Cantó del Tessino es trobin amb les delícies de l’Empordà, creant una simfonia culinària que delecti els paladars més exigents.

Catalunya té tant per oferir al món, des dels seus paisatges idíl·lics fins a la seva rica herència cultural. Imagino, per exemple, un esdeveniment on xefs catalans com els germans Roca del Celler de Can Roca col·laborin amb mestres culinaris suïssos com Andreas Caminada. Un festival d’aquest tipus no sols podria atraure a amants de la gastronomia de tot el món i permetre que nous visitants descobreixin i gaudeixin de la riquesa cultural i culinària de l’Empordà.

Encara que estic lluny físicament, el meu esperit sempre estarà lligat a les terres que em van veure créixer i florir, per això, penso que el turisme és un pont que ens uneix, fent que els viatgers descobreixin la màgia de Catalunya i que se’n enamorin tant com jo ho vaig fer.

En la meva cerca per fer créixer la connexió entre Catalunya i Suïssa, em sorgeix la inquietud de com puc compartir la bellesa i l’encant de la meva terra natal amb aquells que encara no l’han descobert.

Estic convençuda que potenciar el turisme en àrees com l’Empordà pot ajudar a descongestionar les destinacions turístiques més saturades com Barcelona, promovent un turisme més sostenible i equilibrat respectuós amb el territori i l’entorn natural.

Fora bo que les autoritats turístiques incentivessin els vols directes a Girona. L’intercanvi cultural no sols beneficiaria al turisme, sinó també a les comunitats locals, generant ocupació i promovent la preservació de les tradicions culturals. El turisme responsable i ben gestionat pot ser una força positiva que no sols dona a conèixer les meravelles d’una regió, sinó que també contribueix al seu desenvolupament sostenible.

Desitjo que els suïssos puguin sentir la càlida abraçada de la Costa Brava, perdre’s entre els carrerons empedrats de pobles medievals i delectar-se amb l’exquisida gastronomia catalana. El meu cor s’omple d’alegria en imaginar famílies suïsses creant records inoblidables a les platges de la Costa Brava, als pobles de l’Empordà o en els impressionants paisatges dels Pirineus catalans.